El 23 de juny de 2016 els ciutadans del Regne Unit van decidir amb el seu vot abandonar la Unió Europea i aquest fet implica sense algun dubte, conseqüències jurídiques que també afectessin l’àmbit dels drets de la propietat industrial.
Pel que fa al dret comunitari els nous sol·licitants haurien de realitzar dos registres: un en el Regne Unit (IPO) i un altre en la Unió Europea (EUIPO) ja que a causa del seu caràcter unitari no es poden fraccionar per països. De la mateixa manera, els titulars de Marques, Models i Dibuixos comunitaris podrien perdre l’abast de la protecció territorial en aquest Estat després de la marxa del país, tret que el Regne Unit implementi algun tipus de legislació interna per determinar el règim dels registres concedits i en vigor.
D’altra banda, els sol·licitants de Patents Europees no tindran cap problema per validar una patent europea en el Regne Unit perquè l’esmentat país segueix figurant com a part signatària del Conveni de Munich. ja que la Patent Europea no atorga un dret unitari, el seu procediment de sol·licitud i concessió és unificat després de ser concedida per la EPO exigint que el titular de la patent es pronunciï sobre quins dels països signataris del Conveni vol protecció.
En relació amb el sistema de Patent Unitària Europea, del com Espanya no forma part, l’abandó de la Unió Europea li suposaria la impossibilitat de seguir formant part del sistema, ja que únicament poden participar els estats membres de la Unió.
Finalment, en el cas que els certificats complementaris de protecció es regissin per un reglament europeu deixarien de tenir efecte en el Regne Unit.
En conclusió, caldrà esperar les condicions finals de l’acord per veure si, després d’abandonar la unió europea, també ho fa de l’espai econòmic europeu.