Les oficines de marques de la Unió Europea han aprovat dues noves Pràctiques Comunes —CP16 i CP17— que unifiquen els criteris d’examen a tot Europa. La seva implementació a l’OEPM el proper 16 d’abril de 2026 reforça la seguretat jurídica per a empreses i agents de la propietat industrial.
1. El Programa de Convergència: la columna vertebral de la PI europea
Al mercat interior de la Unió Europea coexisteixen dos nivells de protecció dels drets de propietat industrial: el sistema comunitàri, gestionat per l’EUIPO, i els sistemes nacionals de cada Estat membre. Aquesta dualitat, lluny de ser una feblesa, constitueix una força del model europeu, sempre que ambdós nivells parlin el mateix idioma. Precisament per garantir aquesta coherència va néixer, el 2011, el Programa de Convergència de l’EUIPN (Xarxa de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea).
El seu objectiu és eliminar les divergències en la manera com les diferents oficines de PI examinen i resolen les sol·licituds de marques, dibuixos i models. Al llarg dels darrers anys s’han assolit fites significatives: la xarxa reuneix avui més de 200 experts d’oficines nacionals i regionals, associacions d’usuaris i organismes internacionals; i el gener de 2022 es va superar el miler d’eines, serveis, certificacions i pràctiques comunes implementades.
Des de la perspectiva dels drets immaterials, el Programa de Convergència representa una aposta decidida per l’eficiència sistèmica: no n’hi ha prou que existeixi protecció; cal que aquesta protecció sigui previsible, coherent i comparable als 27 Estats membres. Una marca rebutjada a Espanya per ser descriptiva no hauria de prosperar a Alemanya o França pel mateix motiu i viceversa. Les Pràctiques Comunes són l’instrument tècnic que fa possible aquesta ambició.
2. CP16 i CP17: les dues noves Pràctiques Comunes
El 8 de novembre de 2025, el Consell d’Administració de l’EUIPO va adoptar per unanimitat les Pràctiques Comunes CP16 i CP17, desenvolupades en el marc del Pla Estratègic SP2030 amb la participació activa d’experts nacionals, regionals i d’associacions d’usuaris com l’ECTA. Totes dues constitueixen la primera generació de pràctiques comunes d’aquesta nova etapa estratègica.
CP16 — Signes que descriuen l’objecte dels productes o serveis
L’article 4(1)(c) de la Directiva de Marques prohibeix el registre de signes que serveixin per designar, en el comerç, característiques dels productes o serveis, incloent-hi el seu objecte. No obstant això, fins ara la interpretació del concepte d’objecte no era uniforme entre les diverses oficines nacionals. La CP16 estableix una definició comuna i fixa els principis generals per avaluar quan un signe descriu l’objecte dels productes o serveis per als quals se sol·licita protecció, aportant exemples il·lustratius que guien tant els examinadors com els sol·licitants.
Des del punt de vista pràctic, això significa que una sol·licitud de marca que inclogui termes directament descriptius de l’objecte d’un servei —per exemple, un signe del tipus “REPARACIÓ” per a serveis de taller mecànic— rebrà el mateix tractament a Madrid, Múnich o Varsòvia. S’eliminen així situacions d’arbitrarietat que generaven inseguretat jurídica i podien distorsionar el mercat.
CP17 — El caràcter distintiu dels eslògans
Els eslògans són una de les tipologies de signes més complexes des del punt de vista de l’examen de distinctivitat, i també un dels àmbits on la divergència entre oficines ha estat històricament més gran. La CP17 introdueix una definició harmonitzada del concepte d’eslogàn i estableix una llista no exhaustiva de factors rellevants per avaluar el seu caràcter distintiu d’acord amb l’article 4(1)(b) de la Directiva de Marques.
Que un eslogàn sigui capaç de funcionar com a marca —és a dir, que els consumidors el percebin com a indicador d’origen empresarial i no com un mer missatge publicitari— depèn de factors com ara la seva originalitat lingüística, l’absència de contingut merament laudatori o l’adquisició de caràcter distintiu per l’ús. La pràctica comuna recull aquests factors de manera sistematitzada i incorpora exemples concrets d’aplicació, cosa que proporciona una eina molt valuosa tant als operadors jurídics com a les pròpies empreses a l’hora de dissenyar la seva estratègia de marca.
3. Per què milloren l’eficiència en la protecció dels drets immaterials?
L’aprovació de CP16 i CP17 no és un mer exercici burocràtic. Els seus efectes sobre l’eficiència del sistema de protecció dels drets immaterials són concrets i mesurables almenys en quatre dimensions:
- Major previsibilitat en l’examen. Les empreses i els seus representants poden anticipar amb més precisió el resultat d’una sol·licitud. Es redueix el nombre d’objeccions sorprenents i de resolucions contradictories entre oficines, cosa que abarateix el cost de l’estratègia de registre i minimitza la litigiositat.
- Reducció de la fragmentació del mercat interior. Una marca registrada en un Estat membre sota els nous criteris homogenis té més probabilitats d’obtenir protecció equivalent a la resta del territori europeu, facilitant l’expansió transfronterera de les empreses sense necessitat d’estratègies diferenciades per país.
- Transparència per a examinadors i usuaris. Les Comunicacions comunes són públiques i es publiquen en les 23 llengües de la UE. Això implica que qualsevol sol·licitant, independentment de la seva mida o recursos, pot consultar els criteris aplicables, reduint les asimetries d’informació entre grans corporacions i pimes.
- Fonament jurisprudencial sòlid. Totes dues pràctiques es construeixen sobre principis extrets de les resolucions judicials pertinents a nivell europeu, cosa que els atorga una legitimitat reforçada i els alinea amb la interpretació dels tribunals. Els criteris no neixen de la voluntat administrativa sinó del dret viu.
4. Implementació a Espanya: data clau el 16 d’abril de 2026
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) implementarà les pràctiques CP16 i CP17 el 16 d’abril de 2026, en línia amb el calendari previst per al primer trimestre de 2026 acordat entre les oficines nacionals i l’EUIPO. A partir d’aquesta data, els examinadors de l’OEPM aplicaran els nous criteris harmonitzats en avaluar la descriptivitat dels signes i el caràcter distintiu dels eslògans.
Per a les empreses amb sol·licituds en curs o en fase de preparació, és el moment de revisar els seus expedients a la llum dels nous criteris. Per a qui planifiqui noves sol·licituds —especialment amb eslògans o signes potencialment descriptius—, el coneixement de CP16 i CP17 es converteix en un actiu estratègic de primer ordre.
5. Reflexió final
La convergència de pràctiques en matèria de propietat industrial no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per construir un mercat europeu de drets immaterials veritablement integrat. En un context en què l’EUIPO va rebre el 2025 un rècord històric de més de 327.000 sol·licituds de marques i dissenys, la coherència del sistema no només és desitjable: és indispensable.
CP16 i CP17 són un pas més en aquesta direcció. No resolen totes les divergències —el camí cap a la plena harmonització és llarg i complex—, però sí que estableixen un terra comú en dos àmbits especialment conflictius i freqüents: la descriptivitat de l’objecte i la distinctivitat dels eslògans. Des de Marques & Ferrer, seguirem de prop la seva aplicació pràctica i estarem disponibles per acompanyar els nostres clients en l’adaptació de les seves estratègies de marca.
Les anomenades “al·lucinacions” en intel·ligència artificial (IA) fan referència a quan un sistema genera afirmacions falses o inventades que presenta com a certes. Aquest fenomen és especialment habitual en models de llenguatge com ChatGPT, DeepSeek, Grok, Queen o Gemini que produeixen text en funció de patrons estadístics, sense verificar la veracitat del contingut. Com a resultat, una IA pot oferir amb total convicció dades incorrectes, cites jurisprudencials fictícies o interpretacions jurídiques errònies.
